"WHAT YOU SEE IS WHAT YOU GET"

dimecres, 30 de març del 2016

Diana Krall


11 de novembre de 2006

Diana Krall

El seu rostre ovalat, ben dibuixat i el seu crani en forma de meló haguessin enamorat al mateix Dino Segre, àlies Pitigrilli, autor de la curiosa novel·la Dolicocèfala rossa. Però Diana Krall és canadenca i no pas belga com ho és l'heroïna del relat de l'autor italo-argentí, tot i que ben mirat, les dues coses poden ser molt similarss si les observem una mica de costat i amb un ull tancat.

La seva poderosa mandíbula ja ens promet una veu esplèndida, dura, profunda i ben tibada, i també unes quantes mossegades dolces i doloroses. Front àmplia, nas fi, ulls grisos i una boca amb només dos llavis, no necessita tampoc més, amb tots dos té prou per fer el que amb ells li vingui de gust fer i cantar.

Galtones, alta, de cames i passos llargs, proporcionada, esvelta, femenina i forta. Elegant, molt ben vestida, d'home o de dona, tant és. Fins i tot quan està nua el vestit que usa sempre és el més adequat. Ben calçada, amb sabates enguantades de talons alts, punxeguts i afilats. Rossa, mitja cabellera, sempre despentinada, que desitgem sigui per mans alienes a les seves.

I els seus dits, com pinzells de marta cibelina, d'ungles curtes i clares. Sense pintar.

Dona i també cantant, pianista de jazz, crooner. Bella, de rissa masculina. Admirada i desitjada, tant si està sola amb el seu piano o si està envoltada d'homes, acompanyant-la i obeint-la.

Les ganyotes de concentració, quan interpreta la seva música, ens fan pensar en moments innombrables, íntims i secrets. Els seus cops de cap i de mentó, els seus cabells caient-li pel front, tapant-li els ulls, són tan seductors com els pèls de la nuca que no podem veure. Mentrestant, durant o després, ens anirà ensenyant el seu somriure, el seu agraïment i una seguretat en si mateixa treballada durament des del bressol.

Diana Krall, una veritable dolicocèfala rossa. No en hi ha moltes més com ella.

------------------------------------------

11 de noviembre de 2006

Diana Krall

Su rostro ovalado, bien dibujado y su cráneo en forma de melón hubieran enamorado al mismísimo Dino Segre, alias Pitigrilli, autor de la curiosa novela Dolicocéfala rubia. Pero Diana Krall es canadiense y no belga como lo es la heroína del relato del autor italo-argentino, aunque bien mirado, ambas cosas pueden ser muy parecidas si las observamos un poco de lado y con un ojo cerrado.

Su poderosa mandíbula ya nos promete una voz espléndida, dura, honda y bien tensada, y también unos cuantos mordiscos dulces y dolorosos. Frente amplia, nariz fina, ojos grises y una boca con sólo dos labios, no necesita tampoco más, con ambos tiene suficiente para hacer lo que con ellos le venga en gana hacer y cantar.

Mofletuda, alta, de piernas y pasos largos, proporcionada, esbelta, femenina y fuerte. Elegante, muy bien vestida, de hombre o de mujer, da igual. Incluso cuando está desnuda el vestido que usa siempre es el más adecuado. Bien calzada, con zapatos apretados de tacones altos, puntiagudos y afilados. Rubia, media melena, siempre despeinada, que deseamos sea por manos ajenas a las suyas.

Y sus dedos, como pinceles de marta cibelina, de uñas cortas y claras. Sin pintar.

Mujer y también cantante, pianista de jazz, crooner. Bella, de risa masculina. Admirada y deseada, tanto si está sola con su piano o si está rodeada de hombres, acompañándola y obedeciéndola.

Las muecas de concentración, cuando interpreta su música, nos hacen pensar en momentos innombrables, íntimos y secretos. Sus golpes de cabeza y de mentón, sus cabellos sobre la frente, tapándole los ojos, son tan seductores como los pelos de su nuca que no podemos ver. Mientras, durante o después, nos irá enseñando su sonrisa, su agradecimiento y una seguridad en sí misma trabajada duramente desde la cuna.

Diana Krall, una verdadera dolicocéfala rubia. No hay muchas más como ella.