"WHAT YOU SEE IS WHAT YOU GET"

dissabte, 2 d’abril del 2016

Anouk Aimée

Fotograma de la pel·lícula La dolce vita de Fellini. En ella apareix Marcello Mastroniani, Nini Madda i Anouk Aimée


18 de gener de 2008

Anouk Aimée

Françoise Soraya Dreyfus (Anouk Aimée), va néixer a Paris algun dia del passat segle. I encara segueix viva. Va guanyar un Oscar a la millor interpretació femenina l'any 1967, per la pel·lícula Un homme et une femme de Claude Lelouch.

El seu cognom l'assenyala com a jueva, i també la seva bellesa semita i mediterrània amb aquest aspecte que a mi m'agrada de prostituta bíblica, de Judith, de Ruth, d'Esther. Fins i tot de troiana, d'Helena o d'Afrodita fosca, bruna i negra, també amb aquest negre platejat que tenen els taurons del Mar Roig. La seva bellesa és tan compacta i aguda com espès és el seu mar, aquell que està mort i que rep, no sabem per a què, al riu Jordà. Aigua morta i sola, una solitud topogràfica i gairebé topo-tràgica com ho és la solitud de les pedres que no tenen nom encara que siguin negres i caigudes del cel. Negra com qualsevol nit romana, o alexandrina, càlida, calorosa i espessa. Com les nits del desert. Fèrria. Sòlida.

Sempre escortada per algú que sembla no tenir cap mena de problemes, o acompanyada per Marcello, el indolent Marcello, el bell Marcello que no sap com ha d'escriure el seu llibre ni exactament què ha d'escriure en ell.

Anouk amb les seves ulleres de sol en plena nit i disposada a portar a casa, en el seu esplèndid  i car esportiu, a una prostituta de carrer que ja ha acabat la seva jornada laboral. Portar-la no pas per caritat, o per fer-li un favor, no, només per curiositat, res més que per això.

Simple curiositat, però... curiositat, de què? Ni ella ho sap. En canvi nosaltres sí sabem que la imatge que reproduïm no és una fotografia, només és un fotograma d'una pel·lícula, i ambdues coses són molt diferents, però ens agrada dir que semblen Jesús, Magdalena i la Mare de Déu encara que no sigui veritat, i a continuació destacar que la prostituta a qui mira, no és a ell, sinó a ella.

Això és el que Pere sempre afirmava entre homes de confiança. "Les bones prostitutes saben que amb qui han de tractar és amb ella i no pas amb ell".

I això, tu com ho saps? -li preguntava jo. Llavors reia i ens explicava aventures de la guerra, en les que sempre apareixia alguna que altra morena maca que similar a Françoise.

Christos l'escoltava somrient i divertit, mentre Dimitris se'l mirava callat i atent perquè ell havia viscut experiències similars.


Al volant, Vanguelis conduïa com un arcàngel el seu BMW.

----------------------------------------

18 de enero de 2008

Anouk Aimée

Françoise Sorya Dreyfus (Anouk Aimée), nació en Paris algún día del pasado siglo. Y todavía sigue viva. Ganó un Oscar a la mejor interpretación femenina el año 1967, por la película Un homme et une femme de Claude Lelouch.

Su apellido la señala como judía, y también su belleza semita y mediterránea con ese aspecto que a mi me gusta de prostituta bíblica, de Judith, de Ruth, de Esther. Incluso de troyana, de Helena o de Afrodita oscura, morena y negra, también con ese negro plateado que tienen los tiburones del Mar rojo. Su belleza es tan compacta y aguda como espeso es su mar, ese que está muerto y que recibe, no sabemos para qué, al río Jordán. Agua muerta y sola, una soledad topográfica y casi topo-trágica como lo es la soledad de las piedras que todavía no tienen nombre aunque sean negras y caídas del cielo. Negra como cualquier noche romana, o alejandrina, cálida, calurosa y espesa. Como las noches del desierto. Férrea. Sólida.

Siempre escoltada por alguien que parece no tener ninguna clase de problemas, o acompañada por Marcello, el indolente Marcello, el bello Marcello que no sabe cómo ha de escribir su libro ni exactamente qué ha de escribir en él.

Anouk con sus gafas de sol en plena noche y dispuesta a llevar a su casa, en su flamante y caro deportivo, a una prostituta callejera que ya ha terminado su jornada laboral. Llevarla no por caridad, o por hacerle un favor, no, solamente por curiosidad, nada más que por eso.

Simple curiosidad, pero… curiosidad, ¿de qué? Ni ella lo sabe. En cambio nosotros sabemos que la imagen que reproducimos no es una fotografía, sólo un fotograma de una película, y ambas cosas son muy diferentes, pero nos gusta decir que parecen Jesús, Magdalena y la Virgen María aunque no sea verdad y a continuación destacar que la prostituta a quien mira, no es a él, sino a ella.

Eso es lo que Pere siempre afirmaba entre hombres de confianza. “Las buenas prostitutas saben que con quién deben tratar es con ella y no con él ”.

Y eso, ¿tú cómo lo sabes? -le preguntaba yo. Entonces se reía y nos contaba aventuras de la guerra, en las que siempre aparecía por allí alguna que otra morena guapa parecida a Françoise.

Christos lo escuchaba sonriente y divertido, mientras Dimitris se lo miraba callado y atento porque él había vivido experiencias similares.

Al volante, Vanguelis conducía como un arcángel su BMW.