"WHAT YOU SEE IS WHAT YOU GET"

diumenge, 3 d’abril del 2016

Coco Chanel



8 de març de 2008

Coco Chanel

Coco Chanel va tenir quatre grans encerts en la seva vida, el primer va consistir en ser una dona lliure i independent i, suposadament, despresa de prejudicis i de les convencions socials de l'època respecte de les dones. Gràcies a això va poder escalar els cims del poder, els diners i la fama que, segons sembla, agraden tant a les persones. Per això tampoc va tenir cap inconvenient en associar-se amb homes rics, en ells va obtenir suport econòmic sense cap mena de vergonya per començar a sobresortir i donar a conèixer el seu nom.

El segon encert va ser inventar el vestit jaqueta seguint la inspiració d'aquelles que usaven, rivetejades de pell, l’antic cos militar dels hússars. Invent que encara perdura en les col·leccions que la seva casa segueix presentant cada any, ara, dirigides per Karl Lagerfeld

El tercer d'aquests quatre grans encerts va ser el tall de cabell a l'estil garçon, cabell curt com un noi, però que necessita, tant en ells com en elles, d’un bon crani per poder lluir-lo com ha de ser.

I per fi, Coco Chanel, va inventar el collaret de perles irregular on cap de les perles enfilades té la mateixa mida. Tal cosa diuen que va ocórrer de forma casual al trencar-se el que portava i procurar reparar-lo de manera descuidada. Sigui com sigui això que va fer va consistir en desigualar allò que prèviament era igual. Ni l'art japonès aconseguí una proesa similar amb els seus jardins de pedres.

Aquesta gesta és de la mateixa categoria que la que va esdevenir en el Cosmos després del Big Bang, i que tots els astrofísics continuen preguntant-se per què diables succeí això tan misteriós que consisteix en que del igual surti el desigual.

No obstant, s'ha de reconèixer que bona part del paràgraf anterior és inexacte i trampós perquè el collaret consistia originalment en unes perles grans al centre i altres de progressivament més petites en els extrems. És a dir, al no haver-hi cap perla igual, aquest suposat gran invent va ser motivat únicament per les presses en recollir les perles caigudes i tenir-les que tornar a enfilar ràpidament. El resultat, sorprenentment, encara que casual va ser magistral.

Moltes vegades la moda i la vida consisteixen precisament en això tan simple i que al mateix temps posa en dubte la famosa frase de "vesteix-me a poc a poc que tinc pressa", trencant les barreres de l'interior i de l'exterior. A casa es vesteix igual que al carrer i al carrer igual que a casa en nom d'una suposada i beneficiosa naturalitat. Però ni la vida ni el vestir ni molt menys la moda han estat mai naturals com tampoc ho va ser Coco Chanel.

------------------------------------------

8 de marzo de 2008

Coco Chanel

Coco Chanel tuvo cuatro grandes aciertos en su vida, el primero fue ser una mujer libre e independiente y, supuestamente, desprendida de prejuicios y de las convenciones sociales de la época respecto de las mujeres. Gracias a ello pudo escalar las cumbres del poder, el dinero y la fama que, según parece, gustan tanto a las personas. Para ello tampoco tuvo ningún reparo en asociarse con hombres ricos, en ellos se apoyó económicamente sin ninguna clase de vergüenza para empezar a sobresalir y dar a conocer su nombre.

El segundo acierto fue inventar el traje chaqueta siguiendo la inspiración de aquellas que usaban,  ribeteadas de piel, el antiguo cuerpo militar de los húsares. Invento que todavía perdura en las colecciones que su casa sigue presentando cada año, ahora, dirigidas por Karl Lagerfeld

El tercero de esos cuatro grandes aciertos fue el corte de pelo a lo garçon, pelo corto como un chico, pero que necesita, tanto en ellos como en ellas, un buen cráneo para poder lucirlo como debe de ser.

Y por fin, Coco Chanel, inventó el collar de perlas irregular donde ninguna de las perlas ensartadas tiene el mismo tamaño. Tal cosa dicen que ocurrió de forma casual al rompérsele el que llevaba y procurar repararlo de forma descuidada. Sea como fuere eso que hizo consistió en desigualar aquello que previamente era igual. Ni el arte japonés logró una proeza semejante con sus jardines de piedras.

Esa gesta es de la misma categoría que la que aconteció en el Cosmos después del Big Bang, y que todos los astrofísicos continúan preguntándose por qué diablos sucedió eso tan misterioso que consiste en que de lo igual salga lo desigual.

Sin embargo, hay que reconocer que buena parte del párrafo anterior es inexacto y tramposo porque el collar consistía originalmente en unas perlas grandes en el centro y otras progresivamente más pequeñas en los extremos. Es decir, al no haber ninguna perla igual, ese supuesto gran invento fue motivado únicamente por las prisas en recoger las perlas caídas y tenerlas que volver a ensartar rápidamente. El resultado, sorprendentemente, aunque casual fue magistral.

Muchas veces la moda y la vida consisten precisamente en eso tan simple y que al mismo tiempo pone en entredicho la famosa frase de “vísteme despacio que tengo prisa”, rompiendo las barreras del interior y del exterior. En casa se viste igual que en la calle y en la calle igual que en casa en aras de una supuesta y beneficiosa naturalidad. Pero ni la vida ni el vestir ni mucho menos la moda han sido jamás naturales como tampoco lo fue Coco Chanel.