"WHAT YOU SEE IS WHAT YOU GET"

dimecres, 17 de febrer de 2016

El pelleter miraculós


Mai fórem àngels

El pelleter miraculós

17 juliol 2006

Albert Einstein i Niels Bohr van dur a terme una de les més famoses polèmiques de la història de la ciència. No pretenem desenvolupar aquí els detalls de la mateixa, però només citarem dues coses: la famosa frase amb què Einstein resumia i defensava les seves tesis i el resultat final d'aquesta polèmica. La frase és extraordinàriament enginyosa i compendia tota una línia de pensament: "Déu no juga als daus". El resultat final de la polèmica va ser la derrota més estrepitosa d'Albert Einstein.

Efectivament, Déu sí juga als daus, el que succeeix és que no fa trampes.

En un poble dels Estats Units d'Amèrica del Nord, fronterer amb el Canadà i en ple hivern ens trobem amb dos fugitius que han aconseguit fugir de la policia disfressats de sacerdots catòlics. A la disfressa només li falten les sabates. Els dos pobres nois estan morts de fred, trepitjant la neu amb els seus peus nus. En la fugida entren en una Església catòlica per protegir-se i descansar una estona. A un d'ells se li ocorre, tot i les burles de l'altre, agenollar-se davant la imatge d'una Verge i demanar-li amb tot el fervor i la fe que li és possible mostrar que tingui la bondat de donar-los un parell de sabates a cadascun . No passa res. Torna a insistir amb el mateix ardor o més. Llavors, d'un racó de l'Església apareix un capellà amb dos parells de sabates i els estris de neteja corresponents. Surt d'una habitació, entra en una altra i torna a sortir sense les sabates per anar-se'n de l'Església per la porta principal, no ha vist als nostres fugitius que s'han mantingut mig amagats. Aquests, que sí que han vist l'escena del capellà i les seves sabates netes a la mà, sigil·losament es dirigeixen a la porta per on se n’ha anat el enllustrador clerical. Poca estona després surten amb els dos parells de sabates robats. Que quedi clar, "robats!". En sortir a l'exterior, aquest cop calçats, el fugitiu que li suplicava a la Verge es gira cap a ella i li dóna les gràcies. Ho veus, ximple, -li diu al seu descregut company-, com ens ha fet cas.

En la història del món hi ha moltes classes de miracles, persones que ressusciten, paralítics que caminen, cecs que veuen, matrimonis que duren més de cinquanta anys .. Però no serem tampoc nosaltres qui fem aquí una apologia de tots ells, però sí direm que al nostre pelleter miraculós els que de veritat li agraden són aquells en què intervé l'atzar, la casualitat, on la realitat física no és violentada i on caben grans miracles com aquestes petites casualitats poètiques que adornen els nostres dies, igual que les flors adornen un jardí.

---------------------

(El relat dels dos fugitius disfressats de capellà està extret de la pel·lícula Mai vam ser àngels, dirigida per Neil Jordan, amb guió de David Mamet i interpretada per Robert de Niro, Sean Penn i Demi Moore).

-----------------------------------------

El peletero milagroso

17 de julio de 2006

Albert Einstein y Niels Bohr llevaron a cabo una de las más famosas polémicas de la historia de la ciencia. No pretendemos desarrollar aquí los detalles de la misma, pero sólo citaremos dos cosas: la famosa frase con la que Einstein resumía y defendía sus tesis y el resultado final de dicha polémica. La frase es extraordinariamente ingeniosa y compendia toda una línea de pensamiento: “Dios no juega a los dados”. El resultado final de la polémica fue la derrota más estrepitosa de Albert Einstein.

Efectivamente, Dios sí juega a los dados, lo que sucede es que no hace trampas.

En un pueblo de los Estados Unidos de Norteamérica, fronterizo con Canadá y en pleno invierno nos encontramos con dos fugitivos que han conseguido huir de la policía disfrazados de sacerdotes católicos. Al disfraz sólo le faltan los zapatos. Los dos pobres muchachos están muertos de frío, pisando la nieve con sus pies desnudos. En su huida entran en una Iglesia católica para resguardarse y descansar un rato. A uno de ellos se le ocurre, a pesar de las burlas del otro, arrodillarse frente la imagen de una Virgen y pedirle con todo el fervor y la fe que le es posible mostrar que tenga la bondad de darles un par de zapatos a cada uno. No ocurre nada. Vuelve a insistir con el mismo ardor o más. Entonces, de un rincón de la Iglesia aparece un cura con dos pares de zapatos y los utensilios de limpieza correspondientes. Sale de una habitación, entra en otra y vuelve a salir sin los zapatos para irse de la Iglesia por la puerta principal, no ha visto a nuestros fugitivos que se han mantenido medio escondidos. Éstos, que sí han visto la escena con ese cura y sus zapatos limpios en la mano, sigilosamente se dirigen a la puerta por donde se ha ido el limpiabotas clerical. Al rato salen con los dos pares de zapatos robados. Que quede claro, “robados”. Al salir al exterior, esta vez calzados, el fugitivo que le suplicaba a la Virgen se gira hacia ella y le da las gracias. Lo ves, tonto, -le dice a su compañero incrédulo-, como nos ha hecho caso.

En la historia del mundo hay muchas clases de milagros, personas que resucitan, paralíticos que andan, ciegos que ven, matrimonios que duran más de cincuenta años… Pero no seremos tampoco nosotros quienes hagamos aquí una apología de todos ellos, pero sí diremos que a nuestro peletero milagroso los que de verdad le gustan son aquellos en los que interviene el azar, la casualidad, donde la realidad física no es violentada y donde caben tanto grandes milagros como esas pequeñas casualidades poéticas que adornan nuestros días al igual que las flores adornan un jardín.

---------------------

(El relato de los dos fugitivos disfrazados de cura está extraído de la película Nunca fuimos ángeles, dirigida por Neil Jordan, con guión de David Mamet e interpretada por Robert de Niro, Sean Penn y Demi Moore).


Van Gogh

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada