"WHAT YOU SEE IS WHAT YOU GET"

dissabte, 27 de febrer de 2016

Tourmaline

Tippi Hedren, The birds

12 juliol 2006

Tourmaline

Dir que el millor de la pel·lícula Els ocells de l'Alfred Hitchcock és l'abric curt de visó de color tourmaline que porta la Melanie Daniels, interpretada per la Tippi Hedren, és una exageració, perquè no és veritat. El patró és senzill i correcte, però no és un bon abric, el visons amb què està confeccionada la peça tenen poc pèl i s'obren per les costures. Bé és cert que la Melanie no el tracta molt bé, però això no té importància. Tampoc els ocells ajuden, però això tampoc té importància. L'abric és dolent i barat. Sí que és un encert, en canvi, el color tourmaline; aquest color de sorra intens és perfecte per al verd pàl·lid del seu vestit jaqueta i el gris del descapotable. I per als seus cabells rossos tacats de sang.

Melanie és una nena malcriada, però almenys té bon gust al vestir. Bon gust que segons sembla no comparteixen ni les gavines ni els corbs que l'ataquen folls. Haurien de respectar-la, perquè ella és una bona mostra de la bellesa de l'espècie humana que cal preservar, però aquesta lògica els ocells no l'entenen, si bé és cert també, que una cura d'humilitat no li ve malament. Melanie necessita una bona bufetada a temps i els ocells s'encarreguen de donar-li. A partir d'aquest dia en què la natura s'ha capgirat Melanie és una altra dona. Però Hitchcock no ens la mostra del tot, no sabem ni sabrem mai que succeeix després. Arriba a casar-se amb Mitch Brenner?, arriba a desempallegar-se de la seva dominant sogra?

El tourmaline és un color natural, suau i sofisticat, aconseguit artificialment després de múltiples creuaments i mestissatges en les granges de visons. L'abric curt és una peça de dia, molt apropiat per treballar o anar de compres. Per exemple, una parella de periquitos que hauràs de portar en el teu esportiu descapotable a una bonica població de la costa californiana, un decorat idíl·lic. Un cop allà creuar un llac remant, penetrar furtivament en una casa aliena i dipositar als maleïts periquitos al saló. I un cop fet tot això, desencadenar sense saber-ho les fúries més terribles de la Mare Natura.

"Tot això va començar a passar a partir que ella va arribar", li diuen a la cara a la pobra Melanie els habitants de Badia Bodega. Perfecte, ja tenen identificat el boc expiatori, el cap de turc. A punt estan de consumar el sacrifici i d'apaivagar als déus foscos, quan aquests, cada cop més trasbalsats i embogits, la salven a ella sense voler -i segur que també al seu abric curt de visó tourmaline- d'una mort segura i d'una rapinya .

Els ocells és una pel·lícula que dóna per a molt, fins i tot per parlar d'un mal abric curt de visó. I aixecar acta pel que faci falta, fins i tot, si cal, de la nostra crítica més absoluta a la cap de vestuari del film, Edith Head, per no saber trobar un abric amb millors visons. Així com també la nostra felicitació més entusiasta a l’Alfred Hitchcock per no permetre que cap ocell faci les seves necessitats ni en públic ni damunt del nostre estimat i mal abric de visó tourmaline. Que consti.

Tippi Hedren, The birds

12 de julio de 2006

Tourmaline

Decir que lo mejor de la película Los pájaros de Alfred Hitchcock es el abrigo corto de visón de color tourmaline que lleva Melanie Daniels, interpretada por Tippi Hedren, es una exageración,  porque no es verdad. La hechura es sencilla y correcta, pero no es un buen abrigo, lo visones con los que está confeccionada la prenda tienen poco pelo y se abren en las costuras. Bien es cierto que Melanie no lo trata muy bien, pero eso no tiene importancia. Tampoco los pájaros ayudan, pero eso tampoco tiene importancia. El abrigo es malo y barato. Sí que es un acierto, en cambio, el color tourmaline; ese color de arena intenso es perfecto para el verde pálido de su traje chaqueta y el gris del descapotable. Y para sus cabellos rubios manchados de sangre.

Melanie es una niña malcriada, pero por lo menos tiene buen gusto al vestir. Buen gusto que según parece no comparten ni las gaviotas ni los cuervos que la atacan enloquecidamente. Deberían respetarla, porque ella es una buena muestra de la belleza de la especie humana que hay que preservar, pero esta lógica los pájaros no la entienden, si bien es cierto también, que una cura de humildad no le viene mal. Melanie necesita una buena bofetada a tiempo y los pájaros se encargan de dársela. A partir de este día en que la naturaleza se ha trastocado Melanie es otra. Pero Hitchcock no nos la muestra del todo, no sabemos ni sabremos jamás que ocurre después. ¿Llega a casarse con Mitch Brenner?, ¿llega a deshacerse de su dominante suegra?

El tourmaline es un color natural, suave y sofisticado, conseguido artificialmente después de múltiples cruces en las granjas de visones. El abrigo corto es una pieza de día, muy apropiado para trabajar o ir de compras. Por ejemplo, una pareja de periquitos que habrás de llevar en tu deportivo descapotable a un encantador pueblo de la costa californiana, un decorado idílico. Una vez allí cruzar un lago remando, allanar una morada ajena y depositar a los malditos periquitos en el salón. Y una vez hecho todo esto, desencadenar sin saberlo a las furias más terribles de la Madre Naturaleza.  

Todo esto empezó a ocurrir a partir de que ella llegó”, le espetan en la cara a la pobre Melanie los habitantes de Bahía Bodega. Perfecto, ya tienen identificado al chivo expiatorio. A punto están de consumar el sacrificio y de apaciguar a los dioses oscuros, cuando éstos, cada vez más desquiciados, la salvan a ella sin querer -y seguro que también a su abrigo corto de visón tourmaline- de una muerte segura y de una rapiña.

Los pájaros es una película que da para mucho, incluso para hablar de un mal abrigo corto de visón. Y levantar acta para lo que haga falta, incluso, si es necesario, de nuestra crítica más absoluta a la jefa de vestuario del film, Edith Head, por no saber encontrar un abrigo con mejores visones. Así como también nuestra felicitación más entusiasta a Alfred Hitchcock por no permitir que ningún pájaro haga sus necesidades ni en público ni encima de nuestro querido y mal abrigo de visón tourmaline. Que conste.

Tippi Hedren, The birds

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada