Tippi Hedren, The
birds
12 juliol 2006
Tourmaline
Dir que el millor de la pel·lícula Els ocells de l'Alfred Hitchcock és l'abric curt de visó de color tourmaline
que porta la Melanie Daniels, interpretada per la Tippi Hedren, és una
exageració, perquè no és veritat. El patró és senzill i correcte, però no és un
bon abric, el visons amb què està confeccionada la peça tenen poc pèl i s'obren
per les costures. Bé és cert que la Melanie no el tracta molt bé, però això no
té importància. Tampoc els ocells ajuden, però això tampoc té importància.
L'abric és dolent i barat. Sí que és un encert, en canvi, el color tourmaline;
aquest color de sorra intens és perfecte per al verd pàl·lid del seu vestit
jaqueta i el gris del descapotable. I per als seus cabells rossos tacats de
sang.
Melanie és una nena malcriada, però almenys té bon gust
al vestir. Bon gust que segons sembla no comparteixen ni les gavines ni els
corbs que l'ataquen folls. Haurien de respectar-la, perquè ella és una bona
mostra de la bellesa de l'espècie humana que cal preservar, però aquesta lògica
els ocells no l'entenen, si bé és cert també, que una cura d'humilitat no li ve
malament. Melanie necessita una bona bufetada a temps i els ocells
s'encarreguen de donar-li. A partir d'aquest dia en què la natura s'ha capgirat
Melanie és una altra dona. Però Hitchcock no ens la mostra del tot, no sabem ni
sabrem mai que succeeix després. Arriba a casar-se amb Mitch Brenner?, arriba a
desempallegar-se de la seva dominant sogra?
El tourmaline és un color natural, suau i sofisticat,
aconseguit artificialment després de múltiples creuaments i mestissatges en les
granges de visons. L'abric curt és una peça de dia, molt apropiat per treballar
o anar de compres. Per exemple, una parella de periquitos que hauràs de portar en
el teu esportiu descapotable a una bonica població de la costa californiana, un
decorat idíl·lic. Un cop allà creuar un llac remant, penetrar furtivament en
una casa aliena i dipositar als maleïts periquitos al saló. I un cop fet tot
això, desencadenar sense saber-ho les fúries més terribles de la Mare Natura.
"Tot això va
començar a passar a partir que ella va arribar", li diuen a la cara a
la pobra Melanie els habitants de Badia Bodega. Perfecte, ja tenen identificat
el boc expiatori, el cap de turc. A punt estan de consumar el sacrifici i
d'apaivagar als déus foscos, quan aquests, cada cop més trasbalsats i embogits,
la salven a ella sense voler -i segur que també al seu abric curt de visó tourmaline-
d'una mort segura i d'una rapinya .
Els ocells és una pel·lícula que dóna per a
molt, fins i tot per parlar d'un mal abric curt de visó. I aixecar acta pel que
faci falta, fins i tot, si cal, de la nostra crítica més absoluta a la cap de
vestuari del film, Edith Head, per no saber trobar un abric amb millors visons.
Així com també la nostra felicitació més entusiasta a l’Alfred Hitchcock per no
permetre que cap ocell faci les seves necessitats ni en públic ni damunt del
nostre estimat i mal abric de visó tourmaline. Que consti.
Tippi Hedren, The
birds
12
de julio de 2006
Tourmaline
Decir
que lo mejor de la película Los pájaros
de Alfred Hitchcock es el abrigo corto de visón de color tourmaline que lleva
Melanie Daniels, interpretada por Tippi Hedren, es una exageración, porque no es verdad. La hechura es sencilla y
correcta, pero no es un buen abrigo, lo visones con los que está confeccionada
la prenda tienen poco pelo y se abren en las costuras. Bien es cierto que
Melanie no lo trata muy bien, pero eso no tiene importancia. Tampoco los
pájaros ayudan, pero eso tampoco tiene importancia. El abrigo es malo y barato.
Sí que es un acierto, en cambio, el color tourmaline; ese color de arena
intenso es perfecto para el verde pálido de su traje chaqueta y el gris del descapotable.
Y para sus cabellos rubios manchados de sangre.
Melanie
es una niña malcriada, pero por lo menos tiene buen gusto al vestir. Buen gusto
que según parece no comparten ni las gaviotas ni los cuervos que la atacan
enloquecidamente. Deberían respetarla, porque ella es una buena muestra de la
belleza de la especie humana que hay que preservar, pero esta lógica los
pájaros no la entienden, si bien es cierto también, que una cura de humildad no
le viene mal. Melanie necesita una buena bofetada a tiempo y los pájaros se
encargan de dársela. A partir de este día en que la naturaleza se ha trastocado
Melanie es otra. Pero Hitchcock no nos la muestra del todo, no sabemos ni
sabremos jamás que ocurre después. ¿Llega a casarse con Mitch Brenner?, ¿llega
a deshacerse de su dominante suegra?
El
tourmaline es un color natural, suave y sofisticado, conseguido artificialmente
después de múltiples cruces en las granjas de visones. El abrigo corto es una
pieza de día, muy apropiado para trabajar o ir de compras. Por ejemplo, una
pareja de periquitos que habrás de llevar en tu deportivo descapotable a un
encantador pueblo de la costa californiana, un decorado idílico. Una vez allí
cruzar un lago remando, allanar una morada ajena y depositar a los malditos
periquitos en el salón. Y una vez hecho todo esto, desencadenar sin saberlo a
las furias más terribles de la Madre
Naturaleza.
“Todo esto empezó a ocurrir a partir de que
ella llegó”, le espetan en la cara a la pobre Melanie los habitantes de
Bahía Bodega. Perfecto, ya tienen identificado al chivo expiatorio. A punto
están de consumar el sacrificio y de apaciguar a los dioses oscuros, cuando
éstos, cada vez más desquiciados, la salvan a ella sin querer -y seguro que también
a su abrigo corto de visón tourmaline- de una muerte segura y de una rapiña.
Los pájaros es una película
que da para mucho, incluso para hablar de un mal abrigo corto de visón. Y
levantar acta para lo que haga falta, incluso, si es necesario, de nuestra
crítica más absoluta a la jefa de vestuario del film, Edith Head, por no saber
encontrar un abrigo con mejores visones. Así como también nuestra felicitación
más entusiasta a Alfred Hitchcock por no permitir que ningún pájaro haga sus
necesidades ni en público ni encima de nuestro querido y mal abrigo de visón tourmaline.
Que conste.
Tippi Hedren, The
birds
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada