"WHAT YOU SEE IS WHAT YOU GET"

dijous, 7 d’abril de 2016

Tanino Liberatore


6 de setembre de 2006

Tanino Liberatore

Gaetano Liberatore, anomenat Tanino Liberatore, és fill d'aquesta Europa rara, vella i mandrosa, incòmoda amb si mateixa. Una Europa nihilista i malalta tant de la síndrome d'Estocolm com la de Peeter Pan.

Tanino Liberatore és un okupa. Okupa les vinyetes dels seus còmics amb l'ànim turmentat del que porta una arma a sobre, disposat a fer-la servir si cal, sense perdre mai el seu cínic somriure de ciberfreak. Els seus protagonistes són nens, éssers deformes i robots o artistes conceptuals que consideren el cim de l'Art el fet d'estavellar el seu automòbil amb ells dins. Ballard ja ens els va descriure amb magnífic detall en el seu esgarrifós Crash.

És l'estètica de l'Spray, "del cavall", de la fornicació metàl·lica, de la pantalla de raigs catòdics i de la ferralla al mig de la carretera mentre sentim des del terra, i tapats amb una manta, la sirena de les ambulàncies. Taní Liberatore ens ensenya els seus tatuatges i les seves escarificacions, les pròtesis i els seus membres amputats. És l'ètica de la fotocòpia i la de la màquina espatllada. Una metàfora "heavy" de la part fosca de la nostra època.

Lubna és una nena púber, capaç d'arrencar el cap d'una mossegada a qui faci falta. Ella és la propietària de Ran Xerox, un robot musculat de perfecta aparença humana, de llavis blaus i ulleres de nedador. La seva extrema violència i la devoció incondicional per la seva propietària són els eixos fonamentals del seu ben programat programari. Ran depèn de Lubna i la serveix com tota bona màquina serveix al seu amo, millor que un gos i molt millor que un amic. Sempre que pot, porta a la seva propietària, excel·lent i gran consumidora de tota classe de productes químics, un bon assortiment de les millors drogues. I obedient com és, fornica amb ella cada vegada que l'hi demana com si fos una batedora liquant metralla.

La tècnica de Liberatore és excel·lent, precisa, i el dibuix poderós, els colors són de neó i les seves històries són terribles, amb gàngsters adolescents que col·leccionen morts i art banal. Tot això en una Roma on les autopistes sobrevolen els seus set turons.

Ran pot perdre la tapadora del crani i col·locar-se en el seu lloc el cul d'una olla a pressió i quedar-se tan ample, sens dubte és un avantatge que nosaltres no tenim.

¿Veritat o mentida?



6 de septiembre de 2006

Tanino Liberatore

Gaetano Liberatore, llamado Tanino Liberatore, es hijo de esta Europa rara, vieja y perezosa, incómoda consigo misma. Una Europa nihilista y enferma tanto del síndrome de Estocolmo como el de Peeter Pan.

Tanino Liberatore es un okupa. Okupa las viñetas de sus cómics con el ánimo atormentado del que lleva un arma encima, dispuesto a usarla si es necesario, sin perder jamás su cínica sonrisa de ciberfreak. Sus protagonistas son niños, seres deformes y robots o artistas conceptuales que consideran la cima del Arte el hecho de estrellar su automóvil con ellos dentro. Ballard ya nos los describió con magnífico detalle en su  espeluznante Crash.

Es la estética del Spray, “del caballo”, de la fornicación metálica, de la pantalla de rayos catódicos y de la chatarra en medio de la carretera mientras oímos desde el suelo y tapados con una manta, la sirena de las ambulancias.  Tanino Liberatore nos enseña sus tatuajes y sus escarificaciones, las prótesis y sus miembros amputados. Es la ética de la fotocopia y la de la máquina estropeada. Una metáfora “heavy” de la parte oscura de nuestra época.

Lubna es una niña púber, capaz de arrancarle la cabeza de un mordisco a quien haga falta. Ella es la dueña de Ran Xerox, un robot musculado de perfecta apariencia humana, de labios azules y gafas de nadador. Su extrema violencia y  la devoción incondicional por su dueña son los ejes fundamentales de su bien programado software. Ran depende de Lubna y la sirve como toda buena máquina  sirve a su dueño, mejor que un perro y mucho mejor que un amigo. Siempre que puede, le lleva a su propietaria, excelente y gran consumidora de toda clase de productos químicos, un buen surtido de las mejores drogas. Y obediente como es, fornica con ella cada vez que se lo pide como si fuera una batidora licuando metralla.  

La técnica de Liberatore es excelente, precisa, y el dibujo poderoso, los colores son de neón y sus historias son terribles, con gánsteres adolescentes que coleccionan muertos y arte banal. Todo ello en una Roma donde las autopistas  sobrevuelan sus siete colinas.  

Ran puede perder la tapa de sus sesos y colocarse en su lugar el culo de una olla a presión y quedarse tan ancho, sin duda es una ventaja que nosotros no tenemos.

¿Verdad o mentira?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada